Donaria qualsevol cosa per entendre'l, per tenir una supèrflua explicació del que està passant, perquè ja fa us dies que m'he perdut entre les pagines d'aquesta història.
Tot açò comença a recordar-me a un llibre de ficció que vaig llegir ja fa un temps, amb el qual vaig plorar per les diverses situacions que s'esdevenien, i creia haver-ho entès. Fins ara. Ara, ara es quan realment veig el realisme en aquelles paraules. No era cap mena d'exageració.L'amor, pot enfonsar-te en la més profunda misèria, en la més miserable de les foscors(per dolça que es considere). Una immensitat de pensaments incomprensibles. Esperant que passen dia a dia, sempre amb cert masoquisme perquè no tens cap intenció de deixar d'estimar. Saps què és el que et fa mal, el que està matant-te per dins, i malgrat això desitges més que mai tenir present que l'estimes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada