dijous, 28 d’abril del 2011

embogeix

Cridam.
Cridam quan l'aigua del diluvi et sàpiga a sal, quan oblides com nugar-te les sabates.
Cridam quan la música et sone a trons, quan veges el llamp..
Cridam quan plantes un camp d'ortigues, quan les brases no et cremen els peus.
Cridam quan escoltes els secrets de les formigues, quan el pa et semble una arma letal.
Cridam quan el café t'olore a xocolata, quan roig i blau siguen el mateix color als teus ulls.
I sabré que estas boig. Ja pots seure al meu costat i tastar les meues llàgrimes, que et sabran a sucre.

1 comentari:

  1. Claudia, no me mates per visitar el teu blog, tranquila ningu ho sap, pero aquest text és espectacular! vull que este me'l passes a mi escrit a mà i me l'emmarques! perfavor! pff... m'ha entrat un subidon al llegir-ho!! ARTISTA!
    t'estime!

    ResponElimina