Hi ha coses que les paraules no expliquen, que les imatges no mostren, i que la música no expressa. En ocasions, potser s’acosta prou al que jo em refereix, però no, tampoc és això. El que jo vull dir va un poc més enllà.
Posaré un exemple: de vegades, quan vivim moments molt feliços, extremadament emocionants i agradables, desitgem que siguen per sempre, ens agradaria que no acabaren mai. Com sabem ben bé, que això no és del tot possible, decidim guardar-ho fortament a la memòria i deixar-ho a un racó ple de records molt intensos. Com que res no és per sempre, és obvi que poc a poc el pas del temps s’empenya en anar esborrant-los. Tampoc no ens apenem d’açò ni caiguem depressius... Sabem que hi haurà de nous, que tornarem a viure moments que tornarem a voler-los recordar... Tal vegada, si no oblidàrem els antics, no podríem viure de nous. No seria just. Per això són moments únics i per això són tan importants, perquè tenim la certesa que no tornaran i cal de quan en quan, valorar-los i cuidar-los com es deu.
Andrea, tinc la sensació de que em falten molts d’aquests moments dels que et parle per passar al teu costat, oblidar-los i viure un milió més.
Perquè nosaltres som qui decidim si els volem viure, i estic segura de que tu tens tantes ganes de fer-los arribar com jo.
Avui, que fas anys, espere que visques molts d’aquests moments amb tots els qui estimes ( jo des d’ací faré força mental per a que així siga.)
Tens un cor enorme i vals moltíssim més del que et creus.
Aprofitaré per agrair-te tot el que has fet per mi, que ha sigut molt important.
I dir-te que d’ara en davant, si vols alquilem un xalet en Mordor ( PER A LES DOS!) però només de vacances d’un cap de setmana, perquè la resta d’hores i dies les anem a viure com cal, al màxim!
T’estime moltíssim, però això ja ho saps.
PD: malgrat que no ho expressen tot, sempre ajuden :
