Una vegada més Isabel-Clara Simó plena les nostres
habitacions en les nits d’insomni d’històries
i personatges que superen tot allò natural. Històries perverses va ser escrit al 1992 encara que ja s’han fet
diverses edicions i ha format part de diferents col·leccions. Aquesta vegada,
Simó, ha creat un catàleg d’històries que ha ordenat utilitzant quatre paraules
–amor, mort, dolor i crueltat- que encapçalen cada bloc de tres històries.
Relats que lleven l’alè, descriuen circumstàncies habituals que poc a poc es
van duent a l’extrem, fins casi fregar la bogeria.
Històries perverses és
un gran recull de narracions breus. En cadascuna d’elles relaciona algun
aspecte amb el sexe; sol ser aquets punt en què la història ens treu d’òrbita i
ens crea la necessitat de continuar llegint. Acaba la historia... I encara ens
caldrà uns minuts per reflexionar allò que la nostra imaginació acaba de
presenciar; una noia perfecta que únicament sent desig per l’ésser mes desagradable. Un pare que perd al seu
fill i creu veure’l a un racó de la ciutat, sense saber ben bé que allò que
feia el jove era prostituir-se acaba no podent fer res per evitar demanar-li
que vaja a casa seua. Un home que decideix dedicar la vida al culte i a la
religió en un convent, finalment veu l’única eixida per acomplir el desig de
Déu amb la castració, trobant-se així amb la mort. Isabel ha relacionat cada
història amb la perversió, i en cada una d’elles ho fa d’una manera, amb dolor,
infidelitats, poder, traïció... Tot i que sempre troba un punt amb què
relacionar-hi la sexualitat, sense complexes ni eufemismes, amb paraules clares
que no amaguen res.
Recomane aquest llibre a aquelles persones difícils de sorprendre,
a qui li agradaria veure la quotidianitat des d’un altre punt de vista, als
enamorats de les històries breus, i per suposat a tots aquells que ja coneixen
l’autora, que no poden deixar sense llegir aquest gran treball.
