Són somnis

Tot perquè de somnis, hi ha molts. I sense ser somnis. Vull dir, dels que fem conscients i desperts, o dels que són ideals platònics, com utopies. Somnis laborals, metes acadèmiques o dels de les migdiades. Dels profunds, dels dolorosos. Dels que ens fan suar, fins i tot dels que no recordarem mai. Dels que diem: sé que he somiat amb això però no sé exactament què. Dels somnis que somiem tenir. O quan somiem que somiem. I tants que ens deixem a mitges i tractem de tancar els ulls per continuar-los, i si no podem ens l’inventem. Dels que no distingim la realitat, dels que ens fan parlar idiomes intel·ligibles quan dormim. Dels que despertem amb fam de sexe. Dels que no hi ha paraules que puguen descriure’ls. Dels que la gent no correspon físicament al seu nom. Dels que ens preguntem que tindran els cecs que no han vist res mai. En els que pequem d’adulteri i en el fons se’ns escapa el més plaent dels somriures picardiosos. I dels reals. No. D’aquests no hi ha. Els somnis no ho són. No ho intentes, els somnis es somien. Les realitats, les vius cada dia.