La nevada del cucut
fou la novel·la que obtingué el darrer el premi llibreter 2011, un
guardó sense dotació econòmica que convoca el
Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya. L’escriptora, Blanca Busquets
és realitzadora i guionista a les
emissores de Catalunya Radio; i fins ara ha publicat quatre novel·les, sent
aquesta la cinquena.
La novel·la annexiona dues històries; partint de punts ben
distants, arriba un moment en què poc a poc alguns fets les obliga coincidir
(fins a arribar al punt en que una és tot el sentit de l’altra). Per una banda,
en una d’elles, dibuixa acuradament el panorama vilatà d’un paisatge català a
principis del segle XX. Relatant com és la vida d’una dona que malgrat els
temps és valenta i escriu d’amagat cada pensament i cada cosa que li succeeix
en uns papers que ha d’amagar i protegir com la seua vida. Aquests papers
resultaran un punt clau al final de l’altra història que transcorre en temps
actuals: Lali té problemes a l’escola, i ningú no la creu a casa i ha
d’adaptar-se a viure una situació desagradable ella sola, per això es capbussa
en els llibres i més tard escrivint, però hi ha una cosa que la fascina més que
cap altra i és un quadre que té a casa que creu que té alguna cosa especial,
que es l’única persona que veu més que unes simples taques.
Les històries avancen, i poc a poc van semblant històries
paral·leles que semblen tenir en el fons uns lligams més forts que la troballa
d’aquells papers.
L’autora crea uns personatges que es fan d’estimar,
aconsegueixen guanyar-se l’estima del
lector. Apareix una complicitat que porta a solidaritzar-se per complet amb els
fets i fer-nos sentir en el lloc del personatge.
Trobe que és una història emocionat per a qualsevol aficionat
lector de novel·la, que val la pena llegir.
“I les meues llàgrimes van caure sobre el blat de moro i el van
tornar salat”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada