Històries perverses

Una vegada més Isabel-Clara Simó plena les nostres habitacions en les nits d’insomni d’històries  i personatges que superen tot allò natural. Històries perverses va ser escrit al 1992 encara que ja s’han fet diverses edicions i ha format part de diferents col·leccions. Aquesta vegada, Simó, ha creat un catàleg d’històries que ha ordenat utilitzant quatre paraules –amor, mort, dolor i crueltat- que encapçalen cada bloc de tres històries. Relats que lleven l’alè, descriuen circumstàncies habituals que poc a poc es van duent a l’extrem, fins casi fregar la bogeria.

 Històries perverses és un gran recull de narracions breus. En cadascuna d’elles relaciona algun aspecte amb el sexe; sol ser aquets punt en què la història ens treu d’òrbita i ens crea la necessitat de continuar llegint. Acaba la historia... I encara ens caldrà uns minuts per reflexionar allò que la nostra imaginació acaba de presenciar; una noia perfecta que únicament sent desig per l’ésser  mes desagradable. Un pare que perd al seu fill i creu veure’l a un racó de la ciutat, sense saber ben bé que allò que feia el jove era prostituir-se acaba no podent fer res per evitar demanar-li que vaja a casa seua. Un home que decideix dedicar la vida al culte i a la religió en un convent, finalment veu l’única eixida per acomplir el desig de Déu amb la castració, trobant-se així amb la mort. Isabel ha relacionat cada història amb la perversió, i en cada una d’elles ho fa d’una manera, amb dolor, infidelitats, poder, traïció... Tot i que sempre troba un punt amb què relacionar-hi la sexualitat, sense complexes ni eufemismes, amb paraules clares que no amaguen res.

Recomane aquest llibre a aquelles persones difícils de sorprendre, a qui li agradaria veure la quotidianitat des d’un altre punt de vista, als enamorats de les històries breus, i per suposat a tots aquells que ja coneixen l’autora, que no poden deixar sense llegir aquest gran treball.