dilluns, 30 de maig del 2011

Un bes a l'aire que s'ofega en la distància.
Amb l'intent de recórrer tants quilòmetres d'aigua salada, a quedat enfonsat.
Però ell no desistirà tan fàcilment. Seguirà manant bessos enlairats.
Fa tan sols una mísera setmana aquests bessos no hagueren tingut més importància que la que té un aviador sobre la mar. Ara l'aviador busca la lluna.
Ara són plens d'històries. Plens de paraules mai escoltades. Plens de sentiments, qui sap si compartits.
Els bessos ja han pres una decisió. Agafaran la via de les tempestes. Viatjaran a través del corrent elèctric d'un llamp blau. Fins que arriben als seus llavis aquests bessos mortals.
Un suau calfred recorre la seua boca.
És l'ultim sospir, L'últim ale.Mort dolça. Les flames s'en
carregaran de la resta

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada